21 dies creen un hàbit

Avui escric desde Eslovènia, ahir vam creuar la frontera. Aquests dies hem estat fent logística a tope. 

Se'ns ha espatllat la nevera, i abans de renunciar a ella, hem mirat les mil opcions. Però al final ens veiem obligats a entrar a l'era del gel. És el que hi ha, coses del viatge...

Fer rentadores també és tota una performance. I aquests dies ha tocat passe. Carreguem els 25 kilos de roba sobre el cotxet, que pateix pel pes, agafem els nens i a buscar bugaderia.

Portem 21 dies de viatge, i diuen que amb aquests dies ja es crea un hàbit. Realment ens hem habituat a l'autocaravana.

Lo bo: som molt dinàmics amb els processos, visca el team Màrius-Olga. No puc tenir millor company de viatge.

Lo dolent: A vegades es fa dur estar 24 hores amb els nens o no trobar el que necessitem (aigua, benzina...)

No tenim espais personal pràcticament, però seguim buscant per trobar-los. Estaran sota una pedra?

Fa un parell de dies vam conèixer una parella amb dos nens de les edats dels nostres. Portaven un any vivint a la furgo...i el noi en portava cinc d'anys. I eren normals, no tenien tics ni res.

Al seu costat, nosaltres som uns aprenents.

I pel que fa els llocs on hem estat, com que una imatge val més que mil paraules aqui us deixo les fotos d'aquests dies. Llac de Breis, Gemona, Bovec i llocs entremig.

P.d.: hem d'apendre algunes paraules amb eslovè, però ens fa por que se'ns contracturi la llengua.