Ai rou, Ai estronc

Passem un parell de dies vorejant les aigues turqueses del riu Soca (que porta un barret a la lletra c que no he aconseguit trobar al teclat).

Després de caminadetes i passejades amb bici i alguna bronca d'algún veí, seguim el camí. M'havien dit que els eslovens son molt amables i oberts...de moment debem haver trobat els que no son tant eslovens.

I en aquest camí preciós, que ens porta per una carretereta buida, un port de muntanya perdut, arribem a la postal més bonica que hem vist a la nostra vida. El llac Jansa, amb la muntanya més alta d'Eslovènia al darrere, el Triglav ben nevadet.

I després d'aquest, un segon llac, molt més gran, més conegut i més turístic: el llac Bled. I és allà on decidim agafar una barqueta de fusta, a insistències de l'Aran. Com que el Màrius tenia els pectorals amb agulletes de fer flexions (2 o 3 n'ha fet, però està en baixa forma) he agafat jo els rems. "The man rows!" ens ha dit el de les barques, i jo "no, no I row, I strong" (en plan indiu i fent el gest d'ensenyar "bola") i l'eslovè tot seriós torna a dir "the man, rows" i jo "why?" Total, que m'he posat als rems i hem marxat llac endins.

Seguim tenint problemes per trobar aigua...la nevera ara funciona, ara no...les logístiques es compliquen, i això suposo que ha fet baixar una mica els ànims del viatge. Jo he estat un parell de dies una mica baixa, i alguna cosa m'ha sentat malament a la panxa per acabar-ho d'arreglar. Vam estar a Liubliana, la capital d'Eslovènia, i el menjar picantíssim d'un Koreà m'ha rematat. Per sort el meu company de viatge ha remat, ara si. Liubliana molt bonic per cert, amb el seu castell, el seu riu...molt pintoresc i multicultural.

El nostre nou lema és "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy". El viatge proveeix, però ho fa quan li dona la gana, així que quan trobem una font bebem i quan trobem un super comprem.

P.d.: No vull deixar-vos d'explicar alguna cosa més profunda. Amics meus tots, que se us troba molt a faltar. L'exigència emocional que estem vivint és molt alta, els reptes poden fer perdre els nervis, la casa es troba a faltar...però estic molt orgullosa dels aprenentatges vitals que estem fent. Aprenent a mantenir la calma, a observar, a gaudir del paisatge, a "estar" simplement.