Fa dies que no escric, i es que estic a tope amb el multitasking. Organitzadora de events, guia turística, dida, mestre d'infantil i d'escola bressol, mediadora de conflictes, netejadora, chef, conductora de vehicle pesat, creativa d'escape the town, fotògrafa, I+D autocaravanil...i per rematar-ho: bloguera. I és que em poso en uns jardins...
Aquest article serà especial Setmana Santa, una mica més llarg.
Ens hem trobat una fauna aquests dies, en sentit literal.
I és que ens han anat apereixent sorpreses pel camí, i em tirat cap allà on el vent ens ha bufat.
A mi em costa, estic còmode amb el control, però el fluïr m'està sentant bé.
Desde una medusa de la mida de la Cloe (no exagero), dues cries d'ase que ens les haguessim emportat si no anessim faltats d'espai i unes granotes en zel.
I es que ens va fer molta gràcia l'estanyet amb 300 granotes roant. Ens va semblar bona idea dormir al costat, i devien tenir una escaleta amb torns, perquè el soroll no va parar en tota la nit.
I la palma se l'emporta una parella que viatgen amb auto, el gos, el gat, i dos lloros, un d'ells de mig metre. Uns personatges rarets amb una auto plena d'enganxines de coses rares.
Ens fa por acabar així.
Bueno, i suposo que voleu saber què hem visitat.
Després de l'hotel teniem dues missions, aconseguir aigua i butà. Vam baixar a Liubliana, ja que no trobabem bombones per enlloc, i després de voltar com micos i dibuixar un espiral al mapa vam aconseguir la bombona més cara del món.
Després d'això imaginem una àrea amb aigua de sobres i herba verda. Ens trobem en un lloc clausurat, que resulta que ja hi haviem estat la setmana anterior i no ho recordavem...
Amb els Pinos i els Naios fem servir una expressió en alemany que foneticament seria "feshlimbècil" i aquell dia ens va venir que ni pintada.
Canviant de mood. Al sud d'Eslovènia hi ha coves. La cova de Postojna és la més impressionant, amb 24 kms de túnels i un tren a dins, la vam visitar i l'Aran va flipar!
També vam fer una ruta llargueta amb bici, a la única zona que toca al mar d'Eslovènia. La ruta va acabar a Piran, un poble marítim amb uns carrerons estrets, de terres empedrats, amb pujades i baixades. Ideals per la bici, vaja.
I ara, ja tornem a ser a terres italianes! Seguim!
P.d.: Feliç diada a tothom! I per cert, Avui és el nostre aniversari, fa 12 anys que estem junts amb en Màrius! Estem molt orgullosos del que hem construït junts. I si de cas, ja deixem el sopar romàntic per quan tornem...
Añadir comentario
Comentarios