Aquests dies han passat moltes coses diferents.
El primer bloc seria la nostra visita a la ciutat de Venècia.
Agafem un Vaporetto a un poblet a prop de Venècia per arribar-hi amb vaixell. I és que no sabem si l'Aran voldrà ser pescador o en una altra vida ha sigut mariner, perquè és tanta l'emoció que té que em fa por que caigui per la borda.
I què cal dir de Venècia...jo hi havia estat unes quantes vegades, però aquesta he descobert uns raconets nous i a més, amb els anys la meva mirada és diferent. Centenars de carrerons i canals preciosos, edificis de pedra baixets, i edificis imponents amb marbre de varis colors. Aquest ponts de totes mides, en fi, inigualable.
Però, a l'altre cara de la moneda, perquè tanta bellesa junta no pot existir sense part fosca. I és que pensant en els venecians, que es veu que al centre en queden pocs i la majoría de més de 65 anys. I es que no m'extranya, la ciutat en la que no s'hi pot viure, la ciutat aparador, el parc temàtic del primer món.
I es que Venècia rep fins a170.000 visitants AL DIA.
Aquesta cultura del selfie i marxem, la de la compra, compra, compra. I em sento malament de participar-hi, i això no em deixa gaudir-ho al 100%...però tot això que m'emporto, veure el més bonic que ha fet la humanitat i reflexionar sobre la perversió que això comporta.
P.d.: Quan trobem pescadors l'Aran queda embobat, aquesta vocació que té, el porta a conèixer gent del ram a molts llocs. Un d'ells, deixa que l'ajudi a pescar una orada, i ell feliç.
Añadir comentario
Comentarios