I entrem per fi a Croàcia, i el que ens trobem es espectacular. Anem baixant per costa de la península d'Ístria i les platjes de pedra son brutals, ens fa bon temps i fem uns dies de sol i sal que tant hem esperat.
Ens segueix costant molt l'idioma i per sort parlen una mica d'anglès. I es que aqui, com a Eslovènia, fan servir molt poques vocals. Ens trobem ciutats impronunciables com Trst, Vrsar o krk. I és que és molt fort perquè aquestes dues regions van ser Yugoslàvia fins el 1990.
Aqui torna a no ser fàcil voltar amb l'auto, no hi ha gaires àrees ni aigua. Això si, està minat de càmpings, i com que necessitem una mica de calma i expansió...
Fem 3 dies de càmping a Rovinij i és glòria absoluta. L'Aran va i be sol del parc, tenim piscina i platja a uns passos, ruta amb bici prop del mar... Molt guai vaya, l'Aran fa molts amiguets i nosaltres també fem uns amiguets italians.
Ara, "on the road again" com una trista cançó country seguim el viatge cap al centre de Croàcia.
En Màrius ens porta de sorpresa a un centre de recuperació d'ossos! Estic alucinant durant un parell d'hores, veure ossos de tant aprop. Sentiments oposats en conèixer la seva trista història de com han acabat allà...però feliç que hi hagi llocs com aquest sense ànim de lucre.
Aqui coneixem una familia maquíssima, la mare, molt inspiradora. Només diré unes paraules. Home schooling, 3 nenes, viatge 3 mesos en furgo petita. La segona família que coneixem més penjada que nosaltres. Veieu com no som els únics?
P.d: La Cloe ja fa el soroll del lleó i de la vaca, i és que està per menjarsela sencera amb una mica de mantega per sobre, de fet, els ossos l'ensumaven molt...
Añadir comentario
Comentarios