Country roads, take me home

Publicado el 22 de mayo de 2025, 8:55

Escric això amb els peus a terres catalanes, encara no hem arribat a casa pero ja portem la barretina i les espardenyes.

En pocs dies hem agafat dos vaixells. Fa una setmana vam travessar l'Adriàtic. D'Split (Croàcia) a Ancona (Itàlia). I ahir vam travessar el Mediterrani. Civitavecchia (prop de Roma) a Barcelona patria querida. Confirmat. No m'agraden el vaixells. M'angoixa pensar que estem al mig del mar i no puc baixar.

El primer dels viatges ja ens va fer sentir que ens acostavem a casa, vam tenir una especie de reconfort al trepitjar terres italianes. Sobretot l'idioma, però la gent és com més expressiva i càlida. 

Vam aprofitar per visitar Assisi. El poble on et tornes a catolitzar només de trepitjar-lo. El Màrius ja ha agafat hora per fer la comunió.

I és que es el bressol dels monjos franciscans i les monges Clarisses. Els bons, els de la túnica marró que fan vot de pobresa i es dediquen a meditar i conrear un hortet.

El poble d'Assisi es preciós, amb carrers de pedra, esglesies boniques i una catedral dedicada a Sant Francesc, que va viure aqui i és un dels patrons d'Itàlia. Era un home que va renunciar a la fortuna per viure a la muntanya, en una cova. Era un erudit que mirava les estrelles per esbrinar com funcionaven. Vivia amb res i dormia sobre una pedra. Dèien que parlava amb els ocells. Tot un personatge, vaja, m'hagués agradat conèixe'l.

Doncs en aquest bosc on va viure, anys mes tard van fer un monestir que avui es pot visitar on encara hi viuen els monjos franciscans. Increïble el silenci, la pau del bosc, l'aire que es respira.

Visitem altres poblets per acabar de gaudir d'Itàlia. Els mercadinos, la pasta, la música al carrer, els adoquins (millor llambordes que el pompeurius em mata), els vitralls de colors i la manera boja que tenen de conduir.

P.d: Durant tot el viatge l'Aran ha fet mooooltes preguntes, cosa que és boníssima. Però alguns temes son complicats de raonar...estem esgotats i escoltem Perquè? Perquè? Perquè? dins el cap com si d'una cançó enganxosa es tractés. Montse, d'aqui poc et passem el relleu.


Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios

Crea tu propia página web con Webador